El Art modernista de Badalona forma parte del movimiento modernista surgido a finales del segle XIX y que perduro hasta principios del decenio del siglo XX.
El principal representante del Modernismo en Badalona dentro del àmbito de la arquitectura fue el prolífico Joan Amigó i Barriga (Badalona, 1875 – 1958). Las obras de Amigó se inspiran e introducen formas del arte modernista vienès, llamado Sezessionstil, sobretodo de los arquitectos Otto Wagner (1841 – 1918) y Joseph Maria Olbrich (1861 – 1908); y también del grafismo ornamental del arquitecto escocès Charles Rennie Mackintosh (1868 – 1928). Los edificios modernistas eren encargados por los miembros de la burguesia de la epoca: empresarios y directores, tècnicos industriales, profesionales liberales, comerciantes...
Las principales obras de Amigó se encuentran en el ensanche Badalones, definido en "el Pla Pons" (1895), en el entorno de la zona de la "Plana del Corb" o de Tàpies, entre los tramos bajos de la riera de Canyet o de Folch (actualmente av. Martí Pujol), y la riera de Jornet (en la actual calle Sant Ignasi de Loiola).
En la avenida Martí Pujol, cercana a la estacion de tren, encontramos: la casa Enric Mir (1910), número 45 – 47; la casa León Leprevost (escola Gitanjali) de 1908, número 37 – 41y la casa Pavillard:
La casa Pavillard (1906), número 23 – 25 esquinera con la calle Mossèn Anton, la obra mas completa d'Amigó destinada a vivienda del gerente de la fàbrica Lorilleux. Considerada la obra mas representativa de la arquitectura de Joan Amigó y, por extensión, del modernismo badalones. Fue edificada el año 1906 para residència del industrial Enric Pavillard, gerente de la fàbrica. Fue declarada monumento històricoartístico el año 1981. Està proyectada a dos cerpos yuxtapuestos que enlazan, en fachada, con una tribuna poligonal de hierro i vidreras policromadas. destacamos por su interes el forjado de las balaustradas, obra del uruguayo Puig. El acabado del paramento és de estuco con esgrafiados florales que recorren las oberturas.En la calle Mossèn Anton se encuentra la entrada a la biblioteca de Can Casacuberta, instalada en la antigua fàbrica de tejidos Josep Giró, de 1907 (a partir de 1920, cambio su nombre al comprarla Salvador Casacuberta), buen ejemplo de arquitectura industrial empleando un sistema de columnas i vigas de hierro colado realizados por el industrial badalones Fèlix Gallent. La entrada original se encontraba sita en la calle Dos de Maig - donde existia un mosaico del artista Lluís Brú i Salelles, hoy dia encontramoss pisos, pero de la estructura se conserva una parte del edificio que da a la calle Enric Borràs y el muro que cierra, en la calle Colom. Continuando la calle Mossèn Anton con la calle de la Indústria llegamos a otra muestra significativa del patrimonio arquitectònico local, obra de Joan Amigó: la fàbrica Gottardo de Andreis, "La Llauna" (1906), esquina con las calles Sagunt e Indústria. La vision desde la plaza del Gas, situada enfrente del edificio reconvertido instituto, permite seguir los detalles decorativos de las fachadas (són tambien muy interesantes los mosaicos en forma de medallón hechos por Lluís Brú i Salelles que encontramos en la fachada de la parte de atras, en la calle Eduard Maristany, donde se vislumbra la fàbrica de Anís del Mono).
En la cantonada dels carrers Sant Ignasi de Loiola i Enric Borràs s'hi troba el temple neogòtic de Sant Josep (1920 – 1928 – 1945), obra tardana de Joan Amigó que contrasta amb una sèrie d'edificis propers d'inspiració modernista que va projectar: la casa Gafarel·lo (1921 – 1923), cantonada carrers Enric Borràs i Dos de Maig, recentment restaurada; la casa Lluís Paquín, i la casa Joan Tolrà amb el taller adossat (seu de la Unió Gimnàstica Esportiva des de 1926) de 1909, al carrer Enric Borràs.
En la cantonada dels carrers Sant Ignasi de Loiola i Enric Borràs s'hi troba el temple neogòtic de Sant Josep (1920 – 1928 – 1945), obra tardana de Joan Amigó que contrasta amb una sèrie d'edificis propers d'inspiració modernista que va projectar: la casa Gafarel·lo (1921 – 1923), cantonada carrers Enric Borràs i Dos de Maig, recentment restaurada; la casa Lluís Paquín, i la casa Joan Tolrà amb el taller adossat (seu de la Unió Gimnàstica Esportiva des de 1926) de 1909, al carrer Enric Borràs.
Altres construccions modernistes de Joan Amigó a Badalona són la tomba per a la família Bosch (1907) al cementiri de Sant Crist (cementiri Vell); la casa per al tècnic tèxtil Pau Rodón (1905 – 1907) al carrer Museu, 18;
Col·legi Germans Maristes (1905 – 1907) al carrer Temple, 19; Interessant edifici de 1901-1903, dins l’època plenament modernista d’Amigó. Es caracteritza pels abarrocats relleus florals que ornamenten les llindes de les obertures, especialment densos a l’entorn dels ulls de bou del nivell superior. Un cos més elevat, de perfils ondulants, és situat a l’extrem de la façana a mode de torre.
Casa Gallent: NOucentisme Edifici senyorial del 1924 que fou propietat de l'industrial badaloní Fèlix Gallent. L'edifici exemplifica el retorn al classicisme que va suposar l'onada noucentista com a reacció a l'exuberància estètica del modernisme. En aquesta obra veiem un conjunt d'elements de tipus clàssic com les columnes jòniques, els frontons sobre les llindes de les obertures, les baranes de balustres o el templet amb cúpula que fa de torre-mirador.Casa Pere Busquets
La casa en xamfrà per al fabricant de perfums Pere Busquets (1912) al carrer Temple, 25; Xalet unifamiliar que va ser propietat del fabricant de perfums Pere Busquets. Va ser construït el 1912. És un edifici d'estructura complexa, amb la façana principal fent xamfrà amb la Via Augusta i jardí al darrere. Les obertures són altes i estretes, excepte la que s'obre enmig de la llarga i sinuosa balconada, que té un perfil lobulat i que sembla haver perdut els elements decoratius del seu damunt. Al mateix eix del xamfrà s'alça el capcer acampanat que caracteritza la façana. La casa per al seu padrastre Jaume Botey i Barriga (actual edifici administratiu de l'Hospital de Badalona), de 1916, al carrer Gaietà Soler, 1; Coneguda també com casa Jaume Botey, és una gran casa amb jardí restaurada modernament per ser la seu de l'Hospital de Badalona. En aquesta obra, del 1916, Amigó manté l'esperit modernista en una composició asimètrica que adopta un aire casteller amb la presència de dues torres, una de cilíndrica amb coberta cònica i l'altra rectangular, amb coronament emmerletat, i gual que la tanca del terrat.
Casa Planas. Xalet unifamiliar de planta, pis i golfes, obra del 1917. La façana és dominada per una destacada tribuna semicircular just a l'eix del xamfrà. Una discreta ornamentació de llaços i garlandes i un coronament de perfils ondulats acaben de donar caràcter a l'edifici
Santiago Domenech (1917) a l'av. Martí Pujol, 188 – 190; la casa per a l'industrial Francesc Prats (1921 – 1922) al carrer de Mar, 15; les reformes en les farmàcies Surroca (no ha perdurat després d'unes sòbries reformes sota els cànons de l'art decó, el 1931) i Serentill al carrer de Mar; la casa Miquel Badia, "Ca l'Eco" reformada el 1907 per Joan Amigó al carrer Sant Pere. Algunes d'aquestes obres, com altres edificis d'Amigó realitzats a Badalona els anys vint i trenta del segle XX, transcendeixen l'àmbit del modernisme i han d'interpretar-se dins l'àmbit estètic i cultural del noucentisme.
Casa Matamala;
Coneguda abans com Can Giralt, és una obra del 1902 caracteritzada pels esgrafiats de motiu floral que decoren la cantonera i el coronament de les façanes, sota un perfil ondulant típicament modernista. La balconada principal es recolza en mènsules de fullatge esculpit, d'estil semblant al motlluratge que embelleix les llindes de les obertures.La casa Antoni Lleal, més coneguda com Can Pepus,
 |
| Can Pepus |
va ser reformada per Joan Amigó el 1923-24. Fruit d'aquesta reforma és la tribuna poligonal de la cantonada, coronada amb una airosa piràmide de pissarra. Uns esgrafiats de tipus floral ornamenten les llindes del pis superior, a joc amb el fris que recorre la façana sota la cornisa. La casa és actualment un centre cívic municipal
Més construccions modernistes d'altres autors a Badalona són: la casa Agustí (1895) del reconegut arquitecte Lluís Domènech i Montaner, situada al carrer Roger de Flor / plaça Pep Ventura.
La Casa Agustí
és un edifici modernista que data del 1880 fet per l'arquitecte Domènech i Montaner per a l'enginyer Eduard Agustí i Saladrigas, a la confluència del carrer Roger de Flor (també dit de les flors) amb "la Rambleta" (actualment plaça Pep Ventura). També s'anomenava el castell del Doctor Agustí per les formes escalades de la vora superior i l'ofici de metge d'un estadant de la família Agustí. En la dècada dels cinquantes (1950) hostatjà l'Institut Albèniz de Badalona (escola de secundària) i als estius s'hi feien cursos per entretenir els més menuts. A la dècada dels noranta hostatjà una botiga de motocicletes. Actualment (2007) hi ha una cafeteria / restaurant i ha sortit als diaris perquè les obres d'allargament del Metro han causat esquerdes a la façana
la casa Cascante reformada el 1903, obra d' Aureo Bis Mas de Xaxars, situada al carrer Canonge Baranera, 115.
D'altra banda, hi ha multitud d'elements d'iconografia modernista en la decoració de balconades, façanes i remats d'edificis construïts en les primeres dècades del segle XX, com la cordeleria Domènech i la cordeleria Ribó que conserven mosaics de Lluís Bru.
